LA VIDA ES RELACIÓ

Per Montserrat Farràs

Tal  com ens diu la Psicologa  Anne Wilson Shaeft  la primera i mes important relació es la que tenim amb nosaltres mateixos. La relació mes fonamental es la que vivim amb la nostra propia intimitat, amb la part mes profunda del nostre esser. Si aquesta flueix, té sentit  i està viu tot el que li ve despres també estara viu.

Si el significat de la vida no es pot comprendre sino es vivint-la  resulta que el mes important per un esser huma es seguir un proces d’evolució personal que el porti a construir, cada dia de manera mes sòlida,  el vincle espiritual que el mantindrà unit a aquesta seva profunditat i que fara que totes les altres relacions no siguin sino una manera de reforzar-lo.

Ens pensem que la felicitat resideix en l’harmonia de la parella i amb que totes les coses del nostre voltant i això es cert pero l’enfocament es moltes vegades incorrecte perque la mirada no va de fora a dins sino a la inversa.   No es des del voltant o el que passa a fora que fa que la nostra vida sigui  harmoniosa. La nostra vida sera mes o menys harmoniosa segons la manera en que nosaltres ens relacionem amb el nostre interior, es a dir, segons com visquem la nostra espiritualitat.

Que quedi clar que quan parlem d’espiritualitat no parlem de religiositat.  La religiositat es viure l’espiritualitat seguint unes tradicions i uns determinats dogmes. L’espiritualitat a la que ens referim es el fet de viure lliurement el sentiment de ser, tenir-ne una profunda consciència i alimentar-la.   Quan això es té clar  canvien tots els posicionaments i evidentment també l’orde i la prioritat en les relacions.

Posar la vivencia de l’espiritualitat en primer lloc no significa deixar de ser responsables ni deixar d’estar compromesos amb la familia o persones Ben al contrari. La vida es relació per tant totes les relacions que han anat apareixent al llarg de la vida es veuen com un regal, una oportunitat d’aprofondir  en aques procès que es el viure, fins i tot les que no ens semblen massa satisfàctories o ens han produit dolor.  La relació primaria amb el nostre Poder Superior exigeix intimitat i aixó implica honestedat, respecte i honor per part nostra.

Quan la nostra relació primordial està arrelada en la nostra espiritualitat i des d’aquí vivim no permetem que les nostres relacions de parella o familiars dictin la nostra vida sino que es converteixen en oportunitats de participar.

Actualment la majoria de relacions estàn enfocades cap a omplir aquest buit existencial que tenim i aixo vol dir que comencen a partir del verb “necessitar”. Aquesta necessitat ens posa en un estat constant d’expectativa i passes a l’altre la responsabilitat sobre la teva satisfacció.   Les relacions de parella sobretot haurien d’estar construides a partir dels verbs acompanyar, compartir, participar conjuntament en el proces de madurar i gaudir de l’aventura.

Algunes maneres que afaroveixen les bones relacions

  • Com mes centrats estem en nosaltres millor son les relacions pero això no vol dir en absolut ser egocèntrics.
  • Les bones relacions demanen honestedat tant per el que fa a les nostres necessitats com per el que estem disposats a entregar o compartir.  Ser honest implica responsabilitzar-nos del nostre comportament i permetre als altres que siguin responsables del seu.
  • Si entenem la relació com un proces de viure i evolucionar hem de respectar el moment de l’altre i el seu estat de  receptivitat si cal. No els podem utilitzar per vomitar el que ens molesta a nosaltres o  assenyalar-los com el motiu del nostre malestar.
  • Hem de recordar regularment que existim independenment dels altres i que cadascu segueix un cami propi.
  • Hem de recordar tambe que no podem controlar l’amor. L’amor es un regal que ens arriba i ningú esta obligat a donar-nos-el.
  • Si respectem el nostre sentir i el nostre procès sabrem respectar el sentir i el proces dels altres.
  • No cal treballar la relació perque aixo voldria dir controlar-la. El que hem de fer es enfocar-nos en el nostre treball personal i la relació trobara el seu lloc.
  • Una relació viva no la podem tractar mecànicament.
  • Quan ens n’adonem que no estem presents, que no ens sentim en el cos, es absurd seguir una conversa.   Si notem que a l’altre li passa el mateix la situación es la mateixa. Mes val deixar-ho per un moment en que tothom estigui receptiu.
  • Cap escena melodramática es positiva. Es millor agafar-se una pausa per procesar el que està passant abans de respondre o prendre decissions.

Les relacions son procesos. Tenen el seu propi ritme i amb el temps progressen cap allà on correspon.

Comparteix amb: