Sobre l’autoconeixement

Quin significat té auto coneixement?  Hauria de voler dir coneixement d’un mateix.

Què coneixem de nosaltres mateixos? Què desconeixem? Què veiem quan ens mirem?

D’ on neixen les emocions? On s’amaguen aquells sentiments que apareixen sense avisar? Tot és dins nostre? I si també és dintre meu, perquè no ho conec?

Quan em miro al mirall observo i em fixo detalladament en les meves característiques físiques i em conec la talla del pantaló i la de la sabata.

Perquè doncs quan parlem de sentiments i d’emocions no en sabem detalls? Solem dir coses de l’estil … No sé què tinc… no sé per què estic així … És que no ens mirem realment al mirall o és que no sabem com fer-ho?

Estaria bé mirar-nos als ulls sense pors ni judicis per tal de veure clarament totes les coses que ens viuen a dins, unes seran simpàtiques i d’altres no ens agradaran gaire, hi descobrirem ràbia però també hi descobrirem tendresa.

Deixem-nos expressar i siguem capaços d’acceptar allò que la mateixa mirada ens mostra.

Els ulls són la nostra finestra, si la deixem oberta, no haurem de fer gaire cosa més, l’aire correrà sol.

Montserrat Farràs

Comparteix amb: