Tag: liberar tensiones

Los 5 Ritmos son: Fluido, Staccato, Caos, Lírico y Quietud. Ellos crean un mapa, una ola de movimiento, que está abierta a todo tipo de cambios y transformaciones. Todo proceso creativo en la vida pasa por estos ritmos.

El ritmo Fluido conecta con nuestro cuerpo físico. Crea la apertura a la sensación, al cambio, a la aceptación, a la acogida, a la protección; es un ritmo que conecta con lo femenino.

Ritmo fluido

El ritmo Staccato conecta con nuestro corazón. Hace posible la expresión de nuestros sentimientos. Ayuda a ser claro, conciso y a la toma de decisiones. Crea nuestros límites ayudando a saber decir sí o no. Es el ritmo de las relaciones interpersonales. Es un ritmo que conecta con lo masculino.

Ritmo staccato

El ritmo Caos conecta con nuestra mente. Es el responsable de la liberación de viejos y dañinos patrones mentales. Es la forma de vaciar la mochila de lo antiguo y prepararse para lo que el mundo te ofrece. Es el ritmo donde lo femenino y lo masculino se unen.

Ritmo caos

El ritmo Lírico conecta nuestro cuerpo con nuestra mente y nuestro corazón. Ayuda a pensar, sentir y actuar en la misma dirección. Nos permite ser honestos y consecuentes en cada actuación.

Ritmo lirico

El ritmo Quietud conecta nuestra respiración con cada acción. Crea el espacio para ser capaces de reconocer nuestra esencia en el otro. Los límites se rompen y todos somos lo mismo. En este nivel tomamos consciencia de lo que realmente necesitamos y consecuentemente lo que necesitan los demás. Se entra en el arte de dar y recibir. De ser quien somos sin juicios que bloqueen nuestros sueños. Es el ritmo que abre el abanico a toda posibilidad.

Ritmo quietud

Son tan naturales para el cuerpo porque son parte de la naturaleza. Se relacionan con los 5 elementos (tierra, fuego, agua, aire y éter o espacio) y esto hace que no haya exclusión, todo es como ha de ser, todo tiene permiso para manifestarse.

¿En qué se basa la práctica de los 5 ritmos?

Los 5 Ritmos son una práctica de movimiento muy diferente a cualquier tipo de danza a la estamos habituados. Ha sido creada por Gabrielle Roth, bailarina, psicoterapeuta, filósofa, escritora, investigadora del proceso creativo del movimiento corporal, directora artística, residente en Nueva York.

Se trata de una práctica donde no hay ninguna clase de juicio o norma que interfiera en el proceso de cada persona.

Todo proceso natural y creativo pasa por un ciclo de 5 Ritmos. A través del movimiento podemos llegar a su pleno conocimiento integrándolos de tal forma que nos haga conscientes de cada estado que atravesamos en nuestra vida.

Se puede hablar de una forma de meditación activa mediante el movimiento. El cuerpo es nuestro instrumento. Llevando nuestra atención a cada una de sus partes, conseguimos que la mente se focalice en ellas. Así nos convertimos en un cuerpo en movimiento donde todos los pensamientos y bloqueos se transfieren al cuerpo físico para que osteriormente éste actúe de una forma libre, sanadora y muy divertida expresando todo lo que se está sintiendo.

Una forma sencilla de describirlo sería: “es un camino para encontrar nuestro cuerpo, conocerlo, relacionarnos con él, sentir sus necesidades, sus virtudes, y todo aquello que rechaza. Y una vez conseguido pasar a la relación con el otro y de ahí abrir el campo de acción con el mundo.”

La danza es el medio para llegar a profundizar en lo que somos y poder integrarnos en el mundo. La diversión es hoy en día la mejor medicina para relajar nuestra mente ante cualquier bloqueo, frustración, o temor. La música nos ayuda a conectar con los ritmos y a través de ellos encontramos como las emociones y los pensamientos no son más que una vía para poder expresar quienes somos.

Cada uno de los ritmos tiene asignado una emoción, una parte del cuerpo como motor, una etapa del ciclo de la vida, una energía, un tipo de respiración, un tipo de personaje, etc. Por lo que trabajando con ellos indirectamente sanas todo lo que se le asocia. Por ejemplo, si trabajamos con el ritmo fluido, el primero de los ritmos, entramos en contacto con nuestro lado femenino. Comenzamos a conocer cada una de las partes de nuestro cuerpo, tomamos contacto con el suelo, con el movimiento continuo, con nuestra piel, con nuestros pies, jugamos con nuestro desequilibrio, etc. Como resultado de esta danza, podemos observar como hemos tomado contacto con nuestro miedo inconscientemente, y en cualquier momento de nuestra vida que éste se nos presente nuestro cerebro habrá creado otros caminos neuronales distintos que le ayudarán a pasar a la acción observando múltiples posibilidades que saltan el obstáculo de ese miedo paralizante anterior.

Otra de las virtudes de este trabajo es que es una práctica en la cual todo el mundo es válido y la integración y relación con el compañero y con el grupo es un hecho muy importante y utilizado en ella. El carácter individual de cada uno sale reforzado por el trabajo y el contacto con el grupo, donde la igualdad y la individualidad van de la mano. La atmósfera se unifica se crean lazos de comprensión tan profundos que el sentido de comunidad descarta todo pensamiento basado en juicios y discriminaciones.

Fuente: Aquí

Per Joana Garcia- Educadora de Visió Natural-Mètode Bates

El Mètode Bates,  un mètode per recuperar la visió creat pel  Dr. W. H. Bates als Estats Units fa quasi cent anys i batejat inicialment con mètode d’”Entrenament Visual o Millora Natural de la Visió”. Aquest oftalmòleg va constatar que la vista no és constant, és a dir que  fluctua en funció de l’estat físic i emocional de la persona. Després de nombroses investigacions, va dissenyar un eficaç procés educatiu que és en realitat una disciplina holistica que ja ha ajudat a resoldre problemes visuals de milions de persones arreu del món.

En què es basa?

Bates es va adonar que la gent que tenia problemes visuals, feia servir els ulls d’una forma distinta, va observar sobretot que els ulls no es movien (mirada fixa), que hi havia tensió excessiva en els músculs extraoculars i que també faltava centralització. Els tres principis bàsics són:

1 Movimient
Un ull que veu be és un ull que es mou, doncs aquesta és la natura de l’ull. L’ull normal es mou continuadament, realitzant els anomenats moviments sacàdics, que són molt ràpids i involuntaris. Poden arribar a ser de l’ordre de 60 mov/sg. Si aquests moviments es ralentitzen, perdrem nitidesa, augmentarà la borrositat.
2 Relaxació
Per a poder fer tots aquests moviments, l’ull ha d’estar relaxat. Són dues funcions que es retroalimenten. Sense relaxació, no hi ha prou moviment i viceversa. Avui dia amb l’ús abusiu que fem dels aparells electrònics (ordinadors, telèfons mòbils, TV, etc.), els ulls treballen en excès i no es relaxen. Pensem que quan anem a dormir es relaxaran, però no és així. Cal posar conciència i voluntat en la relaxació.
3 Centralització
L’ull està capacitat per a veure nítid només en un lloc molt petit de la retina, la fòvea centralis. Quan enfoquem una cosa que està en línia amb la fòvea, podrem veure aquesta cosa o part de la mateixa de forma nítida i és el que anomenem visió centralitzada. Tot el que es projecti fora de la fòvea, es veurà borrós i és el que es diu visió perifèrica. La percepció d’ambdues visions, centralitzada i perifèrica simultàniament, és un simptoma del bon ús dels ulls.

 Consells pràctics per fer servir els ulls de forma natural

  1.  Parpellejar: El simple fet de parpallejar sovint, és un magnífic hàbit per mantenir els ulls hidratats i per evitar la “fixació”. Cal que sigui un parpelleig suau, com el batut de les ales d’una papallona, de forma que si posem les gemmes dels dits als temples, no hem de notar cap moviment. El parpelleig és produit només pels músculs de les parpelles.
  2. Percepció de la perifèria. Sempre que estem enfocant alguna cosa, podem percebre aquesta cosa més nítida que la resta, però igualment, som capaços de captar amb la nostra visió perifèrica tot el que hi ha al voltant encara que no podem veure gaires detalls. Aquesta capacitat de la nostra visió és fonamental per mantenir la vista en bon estat. Consisteix en tenir sempre present tot el nostre camp visual d’una manera jeràrquica, és a dir, veient més nítid allò que estic enfocant i més borrós la resta.(Posar un exemple concret)
  3. Percepció de la perifèria en moviment. És el mateix principi d’abans, però en comptes de percebre la perifèria de forma estàtica, la percebem quan estem en moviment. Si estem presents, podem captar com si fos l’entorn qui es mou i no nosaltres. Molt fàcil de percebre quan anem en cotxe o en tren, però també quan caminem, o simplement quan fem moviments amb el cap. Tot això enriqueix molt la percepció visual i desperta l’interés per mirar les coses i els detalls. A més, reeduca al cervell a ampliar el seus registres visuals.
  4. Relaxació: Fonamental per poder captar tot el que hem parlat. Sempre hem de tenir els ulls relaxats i això cal reaprendre-ho amb voluntat i constància. Ens cobrirem els ulls amb les mans i descansarem en la foscor i l’escalfor que ens aporten. Fer això tants cops al dia com sentis que els teus ulls ho necessiten.

 

Per Claudia Koster

Fa uns 55 anys que la neurociencia va començar a interessar-se pels somnis. Es va descobrir la fase, que avui es coneix com la fase REM ( rapid eye movement) però es va descobrir també una altra fase del somni anomenada fase NO REM. Es pensava que solament se somiava en la fase REM ,però no és així encara que les dues fases són molt diferents i l’estat emocional que se sent, també, com a resultat, el somiat té diferents connotacions segons es somiï en una o una altra fase.

Els recerques van demostrar que és molt important somiar per a un descans reparador i la ciència va esbrinar que els somnis estan molt relacionats amb les nostres preocupacions del moment. Es dedueix per tant que els somnis ajuden en l’aprenentatge psicoemocional.
Per que somiem?
Segons la ciència és important somiar, el cervell treballa i processa tot el que vivim durant el dia . Un científic va dir que si no tinguéssim malsons el món seria molt pitjor. Es viuen els emocions molt a flor de pell i sentim el sofriment. Alguns problemes o inspiracions ens vénen a la nit a través de la somnis.

Reconèixer el contingut dels somnis no resulta fàcil però si comprenem el seu llenguatge simbòlic tenim una eina poderosa a les nostres mans. L’experiència de molts anys llegint els somnis propis i els de els altres m’han revelat el significat que poden tenir.
Els somnis ens mostren les nostres emocions i sentiments que de vegades estan ocults a la nostra consciència. Normalment estan relacionats amb alguna cosa que passem en el present i el que sentim  moltes vegades relacionat amb la nostra infantesa, l’ambient en què vam créixer i com ens van tractar els nostres pares o la gent propera a nosaltres.

És important saber la situació actual del somiador per treure un sentit precís al somni.
Si en un somni veig un bosc frondós , plantes de floreixen, cavalls que pastan, rius amb d’aigua cristal·lí , fruits que maduren, també floreix la nostra vida.
Però si en vegada veig fruits podrits , flors marcides, camps secs, cavalls desnutrits, rius sense aigua , caldria canviar alguna cosa en la nostra vida.

Com s’interpreta un somni ?
Mes que interpretar és llegir i entendre les imatges del somni. És un treball que requereix ficar-se dins del somni. És imprescindible preguntar a la persona en què situació es troba per tenir una lectura precisa. També el seu sentiment en el somni és important, o els colors. Quan mes s’entén la part mes simbòlica mes fàcil serà.

Exemples:
Una dona es veu en el seu cotxe conduint al seu treball . Va bastant ràpida per l’autopista. Quan vol frenar el cotxe no reacciona. La dona se sent molt angoixada en el somni.
El cotxe és la conducció de la nostra vida. La dona segurament vol abastar massa coses, funciona massa ràpidament i  li fa perdre el control en la seva vida.

Un ocell en la gàbia on la porta aquesta oberta , però no surt.
Aquesta persona aquesta tan acostumada a la seva rutina i les seves limitacions que quan se li presenta una oportunitat de sortir, o no ho veu o li fa por.
Els detalls són molt importants per entrar mes en la situació del somiador.Les persona que triem en els somnis reflecteixen alguna cosa nostre. Les dones representen , com percebem , sentim o intuïm les coses . Els homes , representen l’acció, la decisió i com podem realitzar les nostres idees o plans en la vida.

Per que tenim malsons?
El cervell ens mana malsons per cridar l’atenció. Aquí hi ha alguna cosa , que és important que vegem. Normalment té a veure amb les nostres pors amagades o no tan amagats.
Algunes persones somien durant anys amb el mateix malson. Una vegada reconegut el significat , el malson desapareix.
Que es pot fer quan la persona no recorda el somni?
La vitamina B ajuda . Recordar abans d’apagar la llum , que al matí cal recordar el somni i procurar de no moure’s en despertar. De vegades un mínim de moviment fa desaparèixer el somni. Tenir un paper i llapis preparat en la tauleta de nit.

Como buen sufí, Carlos Velasco es un hijo del instante. Sus talleres tienen como punto de partida una necesaria presentación explicativa que, durará mas o menos tiempo según lo que tarde el grupo en homogeneizarse. Las pausas y los silencios le conducen, sin duda alguna, a los espacios de trabajo mas coherentes en relación al equipo que se ha creado.

Este fin de semana, en las tres propuestas que se han planteado hemos tenido ocasión de comprobarlo: momentos diferentes , asistentes desiguales, ejercicios distintos pero siempre con evidentes resultados de apertura de conciencia, clara mejoría en la respiración, mayor bienestar general etc.

Se ha practicado con el autodiagnosis sobre la propia mecánica del respirar, observando el comportamiento del propio cuerpo y detectando y liberando tensiones musculares que dificultan su oxigenación en deterioro de la salud tanto física como emocional. Hemos comprobado también que respirando correctamente influimos muy directamente en la voz mejorando su tono, su volumen y su proyección.

Un taller muy bien aprovechado, útil, instructivo y placentero.

Click aquí para ver más actividades de Carlos Velasco en Essència