Deixar anar la corda

Tshunulama era una noia que sentia el seu cor esclavitzat per una relació d’amor. I per més llàgrimes que els seus ulls vessaven, i per més que la seva ment li deia que havia de deixar anar i néixer a la veritable independència, el seu cor no sabia com sortir de la torturadora inclinació que patia. Nit després de nit, tan sol experimentava un record obsessiu d’aquell home davant el qual se sentia ignorada i humiliada.
Tshunulama s’havia convertit en una esclava del record, agarrada a una corda de la seva memòria, de la qual no podia deixar anar la seva mà aferrada. Deixar anar…Tan sols de pensar-ho la por aterridora l’envaïa.
Però un bon dia va somiar amb un ancià d’ulls profunds i de mirada familiar i sàvia que li deia:
–Prou, no temes, deixa anar la corda que lliga la teva vida i esclavitza la teva ànima.
–No puc– va respondre Tshunulama, veient-se a si mateixa penjada d’aquella corda–. Em fa por, cauria, sento que em moriria… és superior a mi.
–No és així –va contestar ell–. Des que el teu cor se sent esclau, has deixat de viure la teva pròpia vida. Ets capaç de deixar anar. Quan ho facis, saps en el més profund que sentiràs un goig intens i la pau que mereixes.
Tshunulama va sentir que podia veure amb claredat les seves pors:
–“Desitjo realment la llibertat i l’autonomia com per arriscar el que tanta estimo? Com puc estar segura? Què vull realment de la vida? Para que he nascut?”. Sense adonar-se, la seva ment s’eixamplava… A poc a poc, va començar a sentir els seus dits més solts i va començar a permetre que alguna cosa profund afluixés la seva mà aferrada, mentre sentia una brisa de pau.
Confiant en la seva intuïció, va afluixar l’últim dit i, de sobte, va observar que gens succeïa. Va comprovar que romania exactament on estava, i llavors es *dió compte, atònita, que havia estat tot el temps sobre el sòl. Les seves pors tan sols havien existit en la seva ment… Podia sortir, obrir portes i finestres, i respirar la força de la vida en el seu interior. Tot l’Univers renaixia en el rostre somrient d’una nova Tshunulama.

Extret del llibre Contes per aprendre a aprendre, de José María Doria (Gaia Edicions).

Comparteix amb: