Tag: empatía

La intel·ligència emocional és la capacitat per reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat per manejar-ho. Com afrontar i respectar les emocions i els sentiments? Aquesta és una pregunta que, considero, no se li dóna l’espai ni la importància que es mereix.

 
Per poder educar nens, reconeixent i respectant les seves emocions, s’ha de tenir una gran capacitat d’empatia, acceptar que les pròpies accions afecten el nen o adult que ens acompanya. En aquesta societat occidental ens han educat per ser els millors, superar totes les dificultats i triomfar. El preu pot ser perdre la nostra capacitat d’empatia i no potenciar la nostra pròpia intel·ligència.
 
No és possible l’empatia, si no potenciem la nostra capacitat d’estar presents, el reconeixement i expressió de les pròpies emocions. He sentit, avui, que un estudi nacional demostra que el 45% dels adults en aquest país no estan exercint, ni tan sols han estudiat, la professió que desitjaven. Desconec la fiabilitat d’aquest estudi però sí que em ressona l’enorme disconformitat que hi ha pel que fa a la vida que portem ……… No ho és tot, ser el millor? No és tan important triomfar i assumir les frustracions paternes?
 
Daniel Goleman parla de l’auto-consciència i l’autoregulació com habilitats intrapersonals, i l’empatia i l’habilitat social com habilitats interpersonals.
 
Howard Gardner desgrana el concepte de intel·ligència emocional i anomena les intel·ligències múltiples, les 8 intel·ligències, totes igual d’importants i imprescindibles. Cadascun les tenim totes en major o menor grau i si durant el nostre període d’educació es pogués presentar la matèria en el format que millor assimili cada individu, tindríem adults més satisfets amb la seva pròpia carrera i conseqüentment més empàtics i amb un major nivell d’auto consciència.
 
No considero que sigui una utopia i treballo cap a aquest objectiu. El creixement personal, capacitat d’expressar les emocions i la recepció empàtica ens portaria a conèixer les nostres pròpies necessitats i poder ser vulnerables. Qualsevol activitat que potenciï l’expressió de les emocions i l’escolta activa, potència les nostres intel·ligències i ens ajuda a una comunicació real, potent i productiva. Les nostres necessitats, ja reconegudes seran satisfetes. Podrem observar i no avaluar, expressar les nostres necessitats i potenciar les nostres virtuts.
La psicologia de Carl Rogers es basa en tres principis bàsics, simples però al mateix temps, complicats d’assumir: Congruència, empatia i acceptació incondicional de l’altre.
 
Per la meva feina els conceptes que m’han regalat: D. Goleman, H. Gardner i C. Rogers són una base ferma, segura i òbvia per aconseguir un bon coneixement d’un mateix, millorar la comunicació amb els altres i potenciar les capacitats, perdó, intel·ligències per a una major satisfacció i congruència.
 
Com a mare d’una nena, en plena edat de creixement i aprenentatge, em satisfà sentir com, al pati, canten una vegada i una altra vegada una cançó que potencia aquests conceptes i valors. Repeticions en el que el cervell està intentant dominar, és un gran potenciador per enfortir els circuits cerebrals.
 
Som la barreja de molts ingredients,
com la recepta d’un mestre cuiner,
tots amb el nostre toc original,
granets de sucre i granets de sal.
No vulguis mai semblar el que no ets,
creien que així agradaràs molt més,
només et cal saber que ets especial,
ets únic i com tu no n’hi ha cap,
mira dintre teu, a veure que hi veu
 
Tots som súpers, tots som grans,
siguem petits o gegants,
tots som tan originals,
no trobareu pas dos d’iguals

Para poder ser empáticos y conocer a los demás debemos alejarnos de los prejuicios de la primera mirada que nos puede inducir al engaño, a la observación de lo aparente y no de lo verdadero, que como en los bonsáis se encuentra en las raíces. 

Que es la empatía? Ponernos en los zapatos del otro, en su marco de referencia. Para ello es necesario sacarnos nuestros propios zapatos. Algo tan obvio y que no solemos hacer. Vamos acumulando pares, acabando con los pies destrozados y sin poder sentir ninguno, con la atención que se merece. Me agrada la rapidez con que los niños captan esta necesidad de ‘salir del marco de referencia para ser empático’, dando ejemplos perfectos de los momentos empáticos que viven en su día a día.

Preparando los bonsáis para el invierno, con el silencio que esto comporta, oigo alto y claro: empatía y prejuicios. Un bonsái, tiene hojas y raíces como sus recursos esenciales para alimentarse, crecer y expandirse.

En esta época los reyes de la mesa son los de hoja caduca, con tonos luminosos, como el arce o el olmo. A su lado están los de hoja perenne, verdes y frondosos como el ciprés. Y el que puede pasar inadvertido es el álamo como tallos finos, flexibles y largos, desnudos de sus hojas estivales de plata.

Como los bonsáis las personas que despliegan frondosas hojas a veces tienen raíces pobres, pero debemos atravesar la sombra que los envuelve para poder descubrirlo.

La curiosidad es que los que dan una gran sombra, un paraguas verde perenne, no necesariamente son los ejemplares con las raíces más profundas. Al contrario, tienen una alfombra de raíces horizontales ocupando su rizosfera pero sin ahondar. En cambio los ejemplares de hoja caduca tienen unas raíces profundas que superan la maceta y se aventuran por la mesa.

Al llevar esta reflexión al ser humano, las personas, aparecen conjuntamente las nociones de empatía y prejuicios. Una persona que deslumbra, pletórica, con unas enormes hojas verdes, puede causar malestar, la sensación de ensombrecer al que esté a su lado, de avasallar. Su paraguas puede tapar el sol al que no tiene esas hojas. Ahora, qué hace que tenga esas hojas? Quizás, si obviamos los prejuicios podemos atravesar ese manto y llegar al tronco y descubrir que la abundancia de hojas suple unas raíces pobres, la falta de raíz principal que arraiga con firmeza y seguridad.

Si priorizamos los prejuicios, huimos de la sombra, perdemos conocer a esa persona como el conjunto de sus partes, su fortaleza, su debilidad, sus miedos y sus recursos.

Al contrario ocurre lo mismo: Obviar un tronco desnudo implica prejuzgar a alguien como discreta, quizás austera, que no resalta a primera vista. Sin embargo tendrá unas raíces fuertes y consistentes que aporten firmeza, seguridad, estabilidad y coherencia. No son necesarias unas enormes hojas cuando las raíces son amplias y profundas.

Por ello mi reflexión, con el deseo de ser empáticos, sin prejuicios y estando abiertos a los regalos de la vida, que nos llegan en el momento más inesperado, con la única exigencia de que estemos dispuestos, abiertos, es decir VIVOS.

Dedicado a aquellos que me ven y se muestran.